GRANOTES NO, GANYOTES

 

RONSEJAR

El galler, galindoi

fent ganyotes i gargallejant,

galopa gallinejant

i acaba fent cagarrines

damunt una gabarrines.

 

TIP DE TAN TAP

 

FARTANERA

Estic tan tip del tap

de la tapa del tub,

que de tant en tant

em faig un tip

de destapar el tap

que tapa la tapa del tub

per no estar tan tip del tap

que de tant en tant

tapa la tapa del tub.

REMOLCA QUE REMOCARÀS

 

A DESGRAT

El remolquista remeier

remagrit i remirat

remava a remà

renegant remisament

al re-mocar-se remotament.

SINGLOTAR

 

Quan els singlots ataquen, ni les cineastes se salven!

SINGLOT

La singalesa cineasta

singlota cinc-cents singlots

i salta cinc-cents saltirons

silenciosament sobre un seient

d’un sidecar  sideral.

ENDEVINALLA

 

TROBA UN ESTRI DE CUINA EN LA SEGUENT FRASE:

UN ARBRE QUE ES VESTEIX UN COP A L'ANY  I NI TÉ GANA

FER EL CANTUSSOL

 

FER EL CANTUSSOL

El cigronaire sigil·lós

cigarrer, siamès

sibarita i cinèfil

sanglota saltironant

sense solta ni volta

per sobre d’un senyor

endormiscat i sobresaltat.

 

BEN CERT QUE..

Si va bé,

ben segur

que ben bé,

va i ve

van bé

al vaivé.

Ara bé, la ve

no va bé

ni va bé

a un be que va amb be.

DIC EL QUE DIC

 

AIXAFAGUITARRES

 

 

EMBRUTA-SOPARS

L’esgarriacries esgargamellat

esgarrapat, esgarrinxat

esgarrifat,  esglaiat

esgarriat i esdentegat

es va esfumar amb una esgarrapada.

ENDEVINALLA

 DESCUBREIX EN LA SEGUENT FRASE UN ESTRI QUE SERVEIX DE SUPORT

No sabem que dirà quan ho vegi

TOCAT HA QUEDAT

 

EGOISTA

El bútxara burxador,

burxant en el butxacó

del busca-raons,

un calbot rep

I de pet i bolet

es queda tocat del bolet.

ANDOIAR

 

ANAR D’ACÍ D’ALLÀ

L’andorrà andoia

per l’andana andina

amb uns andamis d’androide

ensopegant amb un tabloide.

PITJOR PITJAR

 

GERRO

El pitjor pitjapapers

que empitjora el pitjament

de pitjar pitjor

els papers pitjats,

és el pitjor pitxer

que pitjor pitja.

QUE QUÈ?

 

NO SABER DE QUÈ VA

El què del com

De com quan

El com del què

Era el què del com,

Era un gran què.

 

 

IDIL·LIC

Envoltat de muntanyes,

a vegades verdes,

d’altres blanques.

A  Andorra està situat,

degustant els seus àpats,

magnifiques sensacions viuràs

que mai oblidaràs

i segur que d’ells t’enamoraràs.

Una munió de sensacions

vestiran les teves emocions

amb somnis i passions

descansant en les seves habitacions.

A l’Hotel Grau Roig has de venir

Si  d’una  estada inoblidable  vols gaudir

I moltes coses més fruir.

 

 

 

GASPATXO

 

FER-LA BONA

El  pinxo del ponxo

del mostatxo  catxo,

va fer  bon catxo

al posar vitxo

al gaspatxo.

COC COC COC

 

COQUESSA

El coc que coc

quan coc amb coc,

és un coc que coc

amb un  cocou cogut

HORA DE DINAR

 

MATAFRED

Està fet una sopa,

amagat entre naps i una col,

unes no estan tocades del perol

i d’altres tenen una ceba,

 

un ministre cau de peus,

i xutant una pilota

la para una botifarra

amagada entre els fideus

 

Bevent a galet

ruixo una cuixa

i anant a pastar fang

xopo la botifarra de sang.

 

Ara heu de descobrir

com s’anomena aquest plat

que us hauré de servir

un cop acabi de bullir.

 

 

 

 

ENDEVINALLA: EN AQUEST FRASE HI HA AMAGAT UN PAIS

 

Les formigues angleses son grogues i valuoses.

XIP XAP XOP

 

BRUTA

La xufera xofera

xotxa, xueta

xurrera i xotra,

xopava  un xumet

xotxo i xuplat.

RA RA RAAAAAA

 

EXCEPCIÓ

La rara raritat

rarament rara,

rareja rarament

amb raresa i raritat.

L'OLI DEL PIPÍ

 

XUCLAR

El pipí del pipioli

que pispa la pipa

i pipa la pipa

pipant amb una pipada,

era un pipí pírric

CARAMBOLA

 

EFECTES  SECUNDARIS

Anant de corcoll  portant una mantellina

al  estar a punt d’anar de xurrut ,

va  anar  per terra al anar   de parranda

i  va  acabar anant  de vareta.

 

 

 

 

 

 

UN BRI D'ABRIC

 

UN BRI DE D’ABRIC

El poc de pi

i també de pa

si fa o no fa

fan pipa.

Un xic de xic

i un poc de cot

fan un xicot.

Un bri de cal

i un brot de bot

fan un calbot

ANDORRA XALAT

 

NO TENIR BONA PERXA

Un home amb una bona planta

vivia en una planta

amb molt bona pinta.

 

A la planta on vivia

el de la bona planta

hi havia més d’una planta.

 

A la planta de més d’una planta,

hi havia alguna planta

que no feia bona pinta.

 

Un veí de la planta

que no tenia bona pinta

es planta davant d’una planta.

I li digué al de la bona planta

que aquella planta

no tenia bona pinta

 

 

 

 

 

SENDERIS

 

MOMENTS INCERTS

La serenor de l’elucubració

engalanada i desconcertada,

dansava amb convicció

d’esquivar la pensada.

 

Els instants de dispersió,

brollen com una bafarada

volent crear confusió

i deixar a la ment arronsada.

 

En un moment d’eclosió

les idees fan una desfilada

difuminant a la confusió

i desperten a la imaginació.

ANDORRA XALAT

 

FLAIRANÇA

Nyic-nyic,

fa el de l’àtic,

bum-bum

ara peta la llum,

i ara un nen petitet

ens perfuma amb un pet,

i per acabar-ho d’adobar,

tot l’ascensor es va parar

i el perfum es va quedar.